Sant Ramon

 

El Sant Ramon és un llaüt quillat construït l’any 1904.

És un dels vaixells de vela llatina més antics i més grans d’ entre els que naveguen pel Mediterrani.

Aquest vaixell, originalment denominat “San” Ramon, fou identificat per Bricbarca l’any 2001 a Alacant. Actualment és copropietat de l’associació i de l’ Ajuntament de Vilassar de Mar.

2002, 2003, 2004: han estat necessaris 3 anys de feina molt intensa per restaurar-lo.

Aquest vaixell ha estat recuperat per oferir activitats didàctiques, com ara una escola de vela llatina per a petits i grans, cursos de navegació clàssica i navegacions per descobrir la costa.

El projecte de manteniment del Sant Ramon preveu l’organització d’activitats que permetin gaudir del vaixell a qui ho sol·liciti. Així, és possible llogar l’embarcació per sortides en grup, celebracions, actes institucionalsi esdeveniments.

Si podeu, veniu a veure’l! L’amarrament del Sant Ramon és al Port de Mataró, davant mateix de les oficines portuàries.

 

Aquest llaüt quillat va ser construït el 1904 a la platja del Campello d’ Alacant, de mans del mestre d’aixa Gerónimo Lloret.

S’acostumava a anomenar “quillats” a les embarcacions alacantines amb molt de puntal; molt ràpides i aptes tant per a la pesca com per al transport de cabotatge. Aquestes qualitats motivaren que també es construïssin quillats a les drassanes catalanes, especialment a les de Blanes.
Segons consta en el “Llibre d´Assentament” original del Sant Ramon, aquesta embarcació va estar navegant a la vela fins acabada la guerra civil.
De llavors ençà, el San Ramon ha anat canviant d’armadors, fins arribar al seu darrer, en Joan Compte Olmos, qui en va ser propietari i patró durant catorze anys.

L’activitat a la qual ha estat dedicat durant aquests cent anys el Sant Ramon ha estat la pesca al bou. Primer a vela amb parella, i després amb l’art d’arrossegament per a la pesca del llagostí, a la zona del sud del Delta.
Quan fou recuperat, l’estructura del Sant Ramon era l’original: les quadernes d’olivera; la quilla i la roda de proa de roure. Els bacallans que reforçaven l’orla havien sobreviscut al pas del temps, però la popa fou reformada quan se li va instal·lar el primer motor l’any 1939. Ja no disposava d’arboradura.

El 20 de juny de 2001, alguns socis de Bricbarca van veure el Sant Ramon per primera vegada: era atracat al port de pesca de Benicarló.

Foren necessaris nou mesos de tràmits per poder aconseguir els permisos de canvi de llista i de navegació. En Joan Compte, el seu darrer propietari, esdevingué defensor i una peça clau del projecte de recuperació del Sant Ramon.

La restauració del Sant Ramon es va dividir en dues fases:
> La primera va ser realitzada el 2002 al port de Mataró, i suposà la neteja del buc, el canvi de dues traques podrides i el pintat de tota l’embarcació.
> La segona i la més llarga, va començar a les Drassanes i Escar de Roses el 6 d’agost de 2003, i finalitzà a finals del 2004.

Gràcies a l’ajut del Museu Marítim de Barcelona, es va redactar un pla de restauració on figuraven tots els treballs a realitzar, entre els que destacaven la consolidació de la proa i la popa, nova coberta, arboladura, motor i instal·lacions.

Una vegada col·locats tots els baus, els mestres d’aixa van clavar la gruixuda coberta deixant les obertures corresponents on s’instal·larien els tambutxos i el gran balou.

L’ espaiós interior de l’embarcació quedaria compartimentat en quatre zones que configuraran els següents espais: a popa del tot, un petit panyol per guardar material. A continuació la sala de màquines, totalment protegida. A popa del pal major, la cambra o menjador amb cuina, aigüera, armaris i dues lliteres. A proa del pal, una ampla càmera amb vuitlliteres, i a proa del tot un servei i la caixa de cadenes per a l’àncora.

Per a la restauració del buc es van fer servir fonamentalment fustes de roure, pi pinyoner i pi de Flandes. Els mampars de compartimentació i els paiols son de tauler marí.

Procedents d’uns boscos del Pirineus francesos, varen arribar els troncs destinats a fer de pals. El pal mestre prové d’un avet de més de vint metres d’alçada. A l’igual que la resta de pals, ha estat químicament tractat a per evitar el seu podriment. Tots els quadernals i bocells son d’alzina.

El 8 de gener de 2005, el Sant Ramon va partir de Roses rumb a Mataró. El quillat totalment restaurat començà una nova etapa.